Tant la miopia com la hipermetropia -i també l'astigmatisme- formen part del que es coneixen com defectes refractius. De manera molt simplificada, aquests defectes provoquen que les imatges no s'enfoquin exactament sobre la retina, sinó que l'enfocament es faci, bé per davant o bé per darrere d'ella. La conseqüència és una visió borrosa.
Es diu que un ull té un defecte refractiu quan la potència de les seves lents (cristal·lí i còrnia) no correspon amb la distància a la qual es troba la retina, ja sigui perquè la distància a aquesta sigui massa petita (hipermetropia) o massa llarga (miopia).
La miopia és doncs, un defecte refractiu que apareix com a conseqüència de l'elongació del globus ocular. Aquest allargament del globus ocular proporciona a l'ull les característiques pròpies d'una lupa, això és: molt mala visió llunyana que comença a manifestar-se des dels pocs metres de distància. Bona visió pròxima, el que provoca la tendència a acostar-se als objectes.
La hipermetropia és just el contrari. El globus ocular és més petit del que és habitual provocant un enfocament per darrere de la retina que comporta una mala visió propera i bona visió llunyana. L'astigmatisme és un error refractiu pel qual, al marge de la longitud de l'ull, la imatge refractada per la còrnia està en un pla oblic respecte a l'àmbit retinià causa d'una alteració anatòmica de la còrnia. Això provoca una distorsió de les imatges.
L'ull disposa de dues lents que són les que s'encarreguen d'enfocar allò que veiem: la còrnia i el cristal·lí. La còrnia és la primera lent i la de més potència, però és una lent fixa (no pot canviar la seva mida ni la seva forma). El cristal·lí en canvi és una lent que està unida a un múscul que permet modificar la seva forma i per tant la seva potència. Gràcies a aquests moviments els nostres ulls són capaços d'enfocar a diferents distàncies.
Perquè la imatge es vegi de forma nítida aquesta s'ha d'enfocar just sobre la retina. Si la potència de les dues lents (còrnia i cristal·lí) no permet arribar a aquest enfocament exacte és quan parlem d'un defecte refractiu, ja que la imatge es projectarà una mica per davant o una mica per darrere, i per tant la veurem desenfocada.
La solució a aquesta manca de potència passa per compensar el defecte refractiu de l'ull. Clàssicament això s'ha fet a través de dispositius físics: ulleres o lents de contacte que permeten sumar potència (diòptries) per corregir la hipermetropia o restar potència en el cas de la miopia, aconseguint que la imatge es projecti just sobre la retina.
Les ulleres, a part de provocar molèsties a causa de la muntura, així com sudoració, irritació, etc. també tenen limitada la seva potència per la grandària i gruix dels vidres. A més, a major potència major ha de ser el vidre. Això produeix una distorsió en la mida de les imatges que pot provocar una sensació de mareig.
Les lents de contacte es basen en els mateixos principis correctors que les ulleres amb la particularitat que van col·locades directament sobre la còrnia. Per tant, han de ser netejades i renovades amb freqüència per evitar irritacions i infeccions. A més, han de ser retirades davant l'aparició de qualsevol molèstia i no intentar aguantar-les.
L'opció que evita aquesta dependència tant de la ulleres com de les lents de contacte i dels seus inconvenients és la cirurgia refractiva. Bàsicament existeixen dues tècniques quirúrgiques: correcció làser (LASIK) o correcció mitjançant lents de col·lagen tipus ICL. Les dues tècniques són totalment segures i molt ràpides. Tant és així que el mateix dia el pacient es pot anar a casa pel seu propi peu i a l'endemà ja podrà començar a fer una vida pràcticament normal, sense necessitat d'usar ulleres o lents de contacte de cap tipus. L'elecció d'una cirurgia o una altra depèn principalment de les característiques anatòmiques de l'ull, que es determinaran mitjançant una bateria de proves diagnòstiques a la nostra consulta.
Aquesta tècnica consisteix a alterar les característiques anatòmiques de la còrnia modificant la seva curvatura, i per tant la seva potència diòptrica, de manera permanent. La remodelació es realitza de manera molt precisa i controlada mitjançant la vaporització del teixit corneal. Uns polsos làser van polint la superfície de la còrnia amb gran exactitud fins a eliminar el defecte refractiu. La intervenció no dura més de 10 minuts per ull i els seus efectes són permanents i efectius des del primer moment, encara que la visió es pot veure alterada durant els primers dies a causa dels processos de regeneració de el teixit tractat.
La còrnia és la lent més externa de l'ull i la de major graduació (al voltant de les 40 diòptries). La cirurgia el que permet és canviar la graduació d'aquesta lent modificant la seva curvatura, en el cas de la miopia, aplanant, o corbant si es tracta d'hipermetropies; d'aquesta manera s'aconsegueix reduir-li o a augmentar-diòptries fins arribar a la graduació adequada perquè l'enfocament es realitzi en el punt exacte sobre la retina.
Actualment aquest canvi s'aconsegueix mitjançant el remodelat de la seva superfície (una espècie de polit corneal) mitjançant l'anomenat Làser d'Excimer. Aquest làser produeix una vaporització controlada de el teixit corneal sobre el qual s'aplica, i així es pot modificar la forma de la superfície corneal a voluntat i amb exactitud.
Existeixen en l'actualitat dues tècniques principals per a la intervenció mitjançant Làser d'Excimer. La diferència entre una i altra rau en la forma i lloc de aplicar-lo.
Queratectomia de superfície: En aquesta tècnica es procedeix a retirar la petita capa de pell que recobreix la còrnia (epiteli corneal). Un cop la còrnia està llista i el làser s'ha programada, se sol·licita la pacient que fixi la visió sobre una petita llum que apareix a l'interior de l'microscopi i es realitzen els trets de l'làser. Aquesta última fase dura uns pocs segons, després dels quals es dóna per conclosa la intervenció i el pacient pot anar-se'n a casa pel seu propi peu.
Queratomileusi lamel·lar assistida amb làser: La tècnica en si és igual a l'anterior, els principis bàsics són els mateixos, però difereix en la preparació de la còrnia abans de rebre els impactes de l'làser. En comptes de retirar la pell corneal (epiteli), en aquest cas es talla una petita lamel·la corneal (d'aproximadament 0.15mm de gruix) mitjançant un microcepillo elèctric i, sobre el llit corneal s'aplica llavors el làser. Un cop finalitzada la realització de l'polit amb el làser, s'empra la lamel·la corneal per recobrir l'àrea tractada.
Convé aclarir uns conceptes sobre aquest tipus d'intervenció:
Al realitzar-se el tractament directament sobre un teixit viu, i per tant susceptible de patir modificacions durant el propi procés de cicatrització, pot quedar un petit defecte residual en la graduació que, o bé pot eliminar fent un segon retoc, o bé simplement que el pacient hagi d'usar vidres correctors per a realitzar certes activitats molt específiques com ara conduir a la nit.
No té efectes sobre altres estructures de l'ull, ja que la llum que emet el làser només actua sobre la superfície que "toca", de manera que no pot induir despreniments de retina, ni cataractes, glaucoma, etc.
No cura la miopia, la corregeix, de manera que les lesions retinianes pròpies de la miopia no es modifiquessin (ni milloren ni empitjoren).
No impedeix el poder realitzar en el futur altre tipus d'intervenció.
Ja l'any 1993 es va desenvolupar una nova tècnica quirúrgica per a la correcció dels defectes refractius. Aquesta consisteix en la introducció d'una lent de col·làmer especial a través d'una petita incisió de 3.0mm d'amplitud realitzada en la perifèria de la còrnia. Aquesta lent especial es diposita sobre la superfície del cristal·lí, entre aquest i la cara posterior de l'iris i serveix tant per a la correcció de miopies, com de hipermetropies i astigmatismes.
La intervenció quirúrgica es realitza sota anestèsia tòpica i una mínima infiltració local, no necessita hospitalització i per tant és de caràcter ambulatori.
Un cop introduïda la lent dins de l'injector que la casa subministra i comprovat que s'ha col·locat correctament al seu interior, es procedeix a realitzar la incisió en còrnia sota anestèsia tòpica i tot seguit s'injecta amb molta suavitat la lent dins de l'ull.
Quan està desplegada del tot, es posiciona per darrere de l'iris amb un manipulador de lents. Un cop comprovada la seva correcta col·locació es procedeix a tancar la pupil·la mitjançant la infiltració d'un medicament:
